ESGLÉSIA DE SANTA MARÍA

Aquesta església dedicada a Ntra. Sra. de l’Assumpció, és la més antiga de tot el municipi ja que, després de ser atorgada la carta d’establiment als cristians, Planes era l’única vila cristiana mentre que les pedanies continuaven habitades per moriscos. Es tracta d’una església amb tres naus separades per arcs de mig punt, amb altars laterals a mode de capelles dedicades a diferents sants. Sembla que la nau de l’Eucaristia és la més antiga, datada en el segle XIV, amb el campanar situat als peus i una entrada cap al nord. Posteriorment el temple anà ampliant-se des d’aquesta primera nau. La portada principal, situada als peus i d’estil classicista, ens remet al segle XVII, quan pot ser es va dur a terme l’ampliació definitiva de l’església. En restauracions recents es descobriren restes de frescos en la volta de la nau central. Hi ha indicis de que l’altar major també estava cobert amb frescos que desaparegueren després de la Guerra Civil, quan fou cremat el retaule de fusta que el presidia. És l’única església del municipi que encara posseeix un hort junt al temple, encara que actualment no es treballa.

ERMITA DEL SANT CRIST DE PLANES

Segons la tradició l’ermita és del segle XV i es reduïa a l’actual sagristia que, efectivament, presenta trets d’estil gòtic i un altar orientat a l’est, i va estar baix l’advocació de Sant Cristòfol i Santa Bàrbara. El canvi d’advocació es va produir a mitjans del segle XVIII, i des d’aleshores es coneix com l’ermita del Santíssim Crist de Planes. Actualment, l’altar major de l’ermita es situa mirant a l’oest, amb un pòrtic d’entrada amb tres arcs i una espadanya. L’interior es divideix en la nau central, coberta amb volta de canó separada per falsos arcs de mig punt, i capelles laterals sense comunicació entre elles. Junt al temple s’ubica l’antiga casa dels ermitans, i tot el conjunt arquitectònic està cobert per una teulada a dos aigües. L’accés més característic és seguint el Via Crucis, en ziga- zaga, situat en la cara sud- oest del turó de Sant Cristòfol sobre el que s’ubica el temple.

CASTELL DE PLANES

El castell de Planes es situa en la part més alta del poble, a 472m. d’altitud. Les cases de la població s’arrimen de tal manera al castell que quasi formen part d’ell. Presenta un recinte poligonal de 220 metres de perímetre i una superfície interior d’aproximadament 2900m². La seua data de construcció es situa en època almohade, entre els segles XII- XIII, encara que no es sap amb certesa si al seu interior hi va existir un assentament continuat o tan sols s’emprava com a refugi en cas d’asedi. El ben cert és que el castell de Planes era un dels que presentaven un sistema defensiu més complexe, amb un antemural i una entrada en colze, situada en la façana sud- oest. La part nord es troba pràcticament reconstruïda amb paredat de maçoneria pertanyent a reformes d’època cristiana, a causa d’algun enderrocament accidental. És en aquesta part on es troba la torre més gran de les huit existents actualment i possiblement l’única que fou construïda en tot el parament nord. Després de la conquesta cristiana el castell fou possessió dels diferents senyors de la Baronia. Al segle XX encara era de propietat privada, fins que l’any 1992 l’Ajuntament el va adquirir definitivament.

AJUNTAMENT

Edifici de finals del segle XVIII que alberga algunes dependències municipals com el saló d’actes i l’arxiu històric. El primer pis és una espècie de llonja amb tres arcs que donen accés a l’interior de l’ajuntament, encara que tan sols un d’ells és viable. Just baix dels altres dos arcs hi ha un parell de dependències que foren emprades com a xicoteta presó. L’edifici fou utilitzat fins els anys setanta del segle XX com col·legi per a xiquets, mentre que altres dependències s’empraren al mateix temps com apotecaria o com barberia per a cavallers.

CREUS DE TERME

Exemples de les anomenades creus de terme que es situaven per a protegir els encreuaments de camins perquè, segons la tradició popular, eren els llocs on s’apareixia el dimoni. Ambdós poden datar-se a finals del segle XVI, quan el procés d’evangelització dels moriscos es va convertir en una prioritat per a les autoritats eclesiàstiques. I és que, una altra de les seues funcions era marcar l’entrada a un poble cristià. La creu, situada junt a la carretera CV- 700, és de majors dimensions. Es situa sobre quatre esglaons amb coberta. La creu pròpiament dita es situa sobre una pilastra decorada amb una flor que recorda els rosetons de les esglésies gòtiques. Presenta la imatge del Sant Crist mirant cap a llevant i a la Verge amb el Xiquet en braços cap a ponent. La creueta és de menor tamany i no presenta coberta. Allò més singular és que se situa sobre una roda de moldre blat. Avui en dia encara és freqüent anar a passejar de Creu a Creueta.

MOLINS DEL BARRANC FONDO

El barranc Fondo es troba situat al nord- est del nucli urbà de la vila de Planes, amb un penya- segat d’uns 50 metres d’alçària a la part esquerra. L’aigua li arriba des de la Font Nova i tot el seu sistema hidràulic, destacat per l’aqüeducte. És en el congost del barranc Fondo on es situa un conjunt de tres molins coneguts amb els noms d’Arcadio, Font de l’Or i Font de l’Arcada. El molí d’Arcadio és el primer que utilitza l’aigua del barranc al situar-se per damunt dels altres dos. Es va construir a partir de 1813 per petició de Jaime Català Català, veí de Planes, malgrat que és Arcadio Seguí González, l’últim moliner, a qui li deu el seu nom. El de l’Arcada s’ubica a la part dreta del barranc Fondo, completament arrimat a la base d’un penya-segat en el lloc on el congost s’obri cap a una zona d’hortes, quan el barranc passa a denominar-se de “Ratilles” El nom d’aquest molí li ve donat per un antic aqüeducte situat al seu costat, i per la font que surt enfront del molí, a l’altra part del barranc, zona actualment coberta per una frondosa i exuberant vegetació. Sembla que va deixar de funcionar durant el segle XVI, fins que, al voltant de l’any 1960, "Pedro el Cantoner", veí de Planes, el va utilitzar una temporada com a lloc per a tenyir teles. El molí de la font de l’Or està també a la part dreta del barranc Fondo, en una zona vessant bastant empinada. Al costat mateix del molí es troba la font de l’Or, d’on li ve el nom, on també es poden veure una sèrie d’alcavons, realitzats en segles passats amb una clara intenció de buscar or, dels quals Antonio Josef Cabanilles, en el seu llibre “Observaciones sobre la historia natural, geografia y población y frutos del Reyno de Valencia” (1797), ens dóna la informació pertinent:

"No es tan escarpado el cerro de la derecha del barranco, aunque sus cuestas son bastante ràpidas, donde se descubren algunas piritas brillantes, y tal qual venita de cobre en lo interior de las peñas. Tomólas el vulgo por verdadero oro, y por eso llamó fuentecilla del Oro a la que allí brota"

El casal del molí té una mesura superficial molt reduïda i juntament amb el seu veí de baix, el molí de la Font de l’Arcada, es troben entre els de menor metratge de tots els de la resta de la comarca. Aquests dos últims molins podrien ser els que apareixen reflectits en la concessió que En Jaume I li va fer a Guillermo de Loarre l’any 1258, per tant són molins construïts abans de la conquesta cristiana, deixant patent la tradició molinera del municipi.

AQÜEDUCTE I FONT NOVA

L’aqüeducte forma part d’una xarxa de construccions hidràuliques que aprofiten les aigües de la bassa de l’Escaleta i la del Canyeret per a regar els bancals més propers. L’aqüeducte se sustenta mitjançant una sèrie de quatre arcs quasi ogivals, per tant podria haver-se construït entre finals del segle XIII i principi del XIV. Porta aigua fins a les immediacions del nucli urbà, on es suma aquest cabdal al de la Font Nova la qual, al mateix temps, abasteix d’aigua al llavador municipal. Mitjançant un contra- aqüeducte situat en la part baixa de la seua estructura i que actualment està entovat, proporciona els restants d’aigua a un altra bassa. Hi ha indicis que l’aqüeducte podria haver abastit d’aigua al castell mitjançant un sistema de bombes hidràuliques.

Avís legal

La pàgina web de l'Ajuntament de Planes té per objectiu principal donar servici als veïns i veïnes del poble així com a la gent que no residix ací. L'Ajuntament de Planes es reserva l'opció de modificar els continguts de la pàgina i els seus continguts.

A l'accedir a esta Web s'acepta que l'Ajuntament de Planes no serà responsable de conseqüència alguna, danys o perjudicis que es deriven de l'us de la informació de la Web o per l'accés a altres materials en Internet mitjançant les connexions a aquesta pàgina web.

El Copyright del material contingut en esta Web és propietat de l'Ajuntament de Planes. No és permitix distribuïr el material de la pàgina web sense el consentiment previ de l'Ajuntament.

Accesibilitat

L'objectiu de l'Ajuntament de Planes és garantir l'accés a la web municipal al màxim nombre de persones. Per tant, aquesta pàgina web anirà desenvolupant-se de tal manera que tothom puga accedir a tota la informació relacionada amb el nostre poble, incloses les persones amb disminucions físiques, psíquiques i sensorials. Aquest portal web éstà programat d'acord amb la normativa del Consorci d'Internet (W3C), seguint els seus (XHTMNL 1.0, CSS2 i CSS3). El codi és vàlid i ha sigut provat amb les últimes versions dels següents navegadors: Internet Explorer, Opera, Firefox, Konqueror, Chrome i Safari